KMY studio ensenya als familiars la feina del primer trimestre al festival de Nadal

Les alumnes de l’escola de dansa KMY studio van exhibir els seus balls a LASALA Miguel Hernández el passat 23 de desembre. Un públic ple de pares entusiasmats, van poder gaudir mirant el que havien après les seves filles durant el primer trimestre.

‘Charlie i la fàbrica de Xocolata’ va ser la temàtica d’aquest festival, ja que totes les cançons eren de la banda sonora de la pel·lícula de Tim Burton. Els tres grups de l’escola, petites, mitjanes i grans van fer dos balls cadascú, coreografiats per Paola Garcia i Maria Ferràndiz.

Però el festival de Nadal només era un tast del que serà el festival de cloenda del curs, ja que Camino del Prado, la directora del centre, i les dues professores, ja estan preparant la següent exhibició, que serà sobre el tema de la publicitat. Totes les cançons que ballaran les nenes seran sobre anuncis coneguts.

Tornen ‘Els Pastorets’ de la Joventut de la Faràndula

El muntatge més emblemàtic de l’entitat teatral sabadellenca, ‘Els Pastorets’ de Josep Maria Folch i Torres, va pujar a l’escenari del TMS La Faràndula el passat diumenge 18 de desembre. El clàssic nadalenc ens porta una vegada més la història d’en Lluquet i en Rovelló, intentant oferir al públic un espectacle de gran format però sense perdre “el toc de la casa”, com afirma el director Salvador Peig.

Enguany es faran vuit representacions dels Pastorets, que s’allargaran fins el 22 de gener. El muntatge aquest any arriba marcat principalment per algunes novetats, “per tal de donar un nou aire a un muntatge clàssic” assegura Peig. Però la novetat més “ambiciosa” és el fet de que quasi tot el repartiment estigui doblat, per “incorporar més gent de l’entitat i per aconseguir pujar encara més el nivell interpretatiu” explica el director. Aquest doble repartiment afecta a bona part dels personatges. Pel que fa als dos grans protagonistes, el Lluquet estarà interpretat per Marc Rius i Marc Granado (el segon va debutar l’any passat en el personatge) i el Rovelló estarà interpretat per Albert González i Pol Berch (també es va estrenar l’any passat en el paper). L’any passat van veure la tradicional història gairebé sis mil persones. I l’objectiu d’aquesta edició és, segons Peig, mantenir aquest nivell però sense caure en la rutina de fer els mateixos Pastorets cada any i intentar renovar-se.

La Joventut de la Faràndula organitza altre cop el VIII concurs de cuplets per tot aquell que vulgui escriure uns versos i provar sort. Els cuplets guanyadors seran cantats dalt de l’escenari per en Lluquet i en Rovelló l’últim dia de representació. Aquest any també es reparteix el concurs de fotografia, on tots aquells qui vulguin poden disfressar-se d’algun dels personatges de l’obra i enviar les imatges per guanyar entrades per a les funcions posteriors dels Pastorets.

Altres Pastorets
Paral•lelament a l’espectacle de La Joventut de la Faràndula, on les representacions van començar diumenge passat (18h) i s’allargaran fins al mes de gener. Al desembre són els dies 18 i 26 i al gener els dies 1, 8, 14, 15, 21 i 22, també es podran veure els pastorets al Teatre del Centre P. Sant Vicenç. Enguany sota la direcció d’Oriol Algersuari, Montse Azanuy, Francesc Asens i Mariona Ubia, les sessions es representaran del 26 de desembre al 26 de gener.

 Aquest és el tràiler d'aquesta temporada, un petit resum de l'essència dels pastorets sabadellencs.

La companyia de dansa de Marta Carrasco torna a l’Estruch amb el muntatge ‘No sé si...’

Després de l’èxit de la temporada passada amb l’espectacle ‘Dies Irae’, la companyia de Marta Carrasco, una de les ballarines i coreògrafes més reconegudes dins del món de la dansa contemporània, torna a l’Estruch amb un muntatge marcat per la mort del pare de la ballarina. El muntatge, titulat ‘No sé si…’ es va estrenar fa uns mesos al Festival Temporada Alta de Girona, i es presenta demà a la nit (21.30) a l’Estruch, a la Creu Alta de Sabadell.

És una obra que ofereix una sèrie de reflexions sobre els dubtes que se’ns plantegen al llarg de la vida per diferents motius. “El dubte és molt important a la vida. La gent que dubta és la que es replanteja les coses i que segurament respecta les coses” explica la ballarina. També confessa que “el muntatge està marcat per les ganes de viure del meu pare, que em va fer treure les coses més vitals mentre es moria”. És per això, que la coreògrafa afirma que l’orientació de l’espectacle que volia fer, va fer un gir inesperat quan el seu pare va morir de càncer, ja que li va proporcionar “serenitat i inspiració” per realitzar un muntatge “diferent”.

Amb ‘No sé si...’ Marta Carrasco, una habitual de l’Estruch, es retroba amb el públic sabadellenc que podrà veure el costat “menys fosc” de la ballarina, tal i com remarca la mateixa Carrasco.

El Teatre del Sol alça finalment el teló de 'Set núvies per set germans'

Després de dos caps de setmana de prèvies, ‘Set núvies per set germans’ la coneguda pel·lícula musical de Stanley Donen, es va estrenar oficialment ahir al Teatre del Sol de Sabadell. 

Alba Valero i Enric López, encapçalen els papers principals d’aquesta nova aposta del Teatre del Sol, conjuntament amb tota la resta de companyia d’actors, cantants i ballarins, molts formats a l’escola de dansa Bots per la mateixa coreògrafa de l’espectacle, Montserrat Argemí. Pel que fa direcció musical, com ja és habitual als musicals del teatre sabadellenc, Oleguer Alguersuari ha estat l’encarregat de dirigir els cors de veus tant femenins com masculins, seguint les pautes de la traducció i l'adaptació que ha el conegut Jordi Galceran. Tot això, sota la supervisió del director, Ramon Ribalta, forma un espectacle complet, amb força i amb la professionalitat a la que ens té acostumats el Teatre del Sol.

Ahir, dissabte 26 de novembre, es va donar el tret de sortida d'un espectacle del qual s'espera un èxit rotund. Cava, aplaudiments, familiars i tots els membres de la companyia van ser els protagonistes d'una "estrena molt esperada després de tants mesos d'esforç i dedicació". La platea plena d’un públic receptiu, entusiasta i de totes les edats, és el que s’ha pogut veure, tant ahir com a les representacions anteriors, pel teatre del carrer del sol. Tot i l’èxit de les primeres prèvies i de l’estrena, la companyia assegura que esperen que corri el “boca-orella" per tal d'omplir localitats i portar l'espectacle "ben lluny".

Una escenografia espectacular, balls enèrgics, cançons plenes de vitalitat, i un text ràpid i divertit narren d’una manera entretinguda la història de set germans que viuen a la muntanya, però empesos pel desig de trobar dona, rapten a noies del poble per tal de casar-se amb elles. 

A partir d’aquest moment, es faran representacions tots els divendres i dissabtes a les 9.30 i diumenges a les 18.00 fins arribar a unes 100 funcions aproximadament.

 L'escenari i part de platea just abans d'obrir les portes al públic

 La sala de maquillatge i els vestuaris

 La sala d'assaig i de transició cap a l'escenari, on es respiren nervis

 La taula de microfonia apunt per fer proves de so

Part del vestuari de les núvies.

Joventut de la Faràndula arrenca la nova temporada amb ‘La Blancaneus i els 7 nans’

Joventut de la Faràndula va alçar el teló de nou el passat dissabte 29 d’Octubre amb ‘La Blancaneus i els 7 nans’, un dels musicals presentats la temporada passada i retornats a escena degut al seu èxit. L’espectacle es representarà dissabtes i diumenges fins el 13 de novembre al Teatre Municipal de la Faràndula.

‘La Blancaneus i els 7 nans’ és tant sols l’inici del que serà una temporada “ambiciosa, variada i sobretot atractiva”, segons afirmava Salvador Peig, el president de l’entitat sabadellenca, a la presentació d’aquesta temporada 2011-2012. També es reposen musicals anteriors com ‘La Ventafocs’ l’èxit dirigit per Quim Carné que torna als escenaris per tercera temporada consecutiva i, per descomptat, els famosos ‘Pastorets’ que han aconseguit convertir la rondalla de Josep Mª Folch i Torres en una tradició nadalenca i en un espectacle de gran format.

Tot i així, el “bombonet” de la temporada de Joventut de la Faràndula i la nova aposta de la casa arribarà al març amb la posada en escena de la coneguda novel·la de ‘La volta al món en 80 dies’, on Miriam Vila i Joan Baptista Torrella intentaran arribar a un “públic molt familiar i per a totes les edats”.

Salva Peig afirmava a la passada presentació de la temporada, que tot i comptar amb una programació d’espectacles molt variats i diferents,    sempre defensen la marca de la casa per seguir ensenyant valors a través de teatre familiar.

El cartell de presentació de la temporada 2011-2012 de Joventut de la Faràndula on indica els dies de les representacions i qui són els directors, coreògrafs i qui ha fet les músiques de cada espectacle.

 El cor de ballarins de la Blancaneus, que també ha participat a altres musicals de l'entitat com 'La Ventafocs', sota la direcció coreogràfica de Montse Argemí, la directora de l'escola de dansa Bots.


 Aquí podeu visualitzar el vídeo promocional de la temporada:

El següent vídeo és el tràiler de 'La Blancaneus i els set nans':

L'entrevista. SALUT TARRUELL

"L'ESTRUCH ÉS UN ESPAI QUE POTENCIA LES ARTS ESCÈNIQUES"

És la cap d’equipament de l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu de Sabadell. Funcionaria del departament de cultura de l’ajuntament de Sabadell des de l’any 1991. Fa set anys és l’encarregada de dur la gestió de l’Estruch, i actualment és la responsable d’organitzar les residències d’arts escèniques. Sabadellenca de tota la vida, ens explica de primera mà com és treballar en un espai municipal com l’Estruch.

Com era l’Estruch quan vas començar a treballar-hi?

Doncs... era simplement un centre de creació. L’Estruch ha anat creixent per fases i evolucionant amb les noves tecnologies. Quan vaig començar hi havia tant sols set sales d’assaig, no hi havia ni els books de música, ni el teatre, ni la nau que ara acull els tallers d’arts visuals.

I com és ara?

Doncs ara és un centre molt més complet, amb més sales d’assaig especialitzades per dansa, tres books d’assaig insonoritzats, un teatre de difusió per tal de mostrar el resultat del treball realitzat per les companyies que fan residències a l’Estruch i una fàbrica de creació d’arts en viu.

Quin públic preteneu atreure a l'Estruch?

La nostra intenció és arribar al màxim de públic possible, no volem estancar-nos en un públic en concret, però si que és veritat que pel tipus d’espectacles i productes que s’ofereixen des de l’Estruch, muntatges contemporanis i arriscats, atreuen més la part de població jove que va dels 20 als 40 anys.

Què s’ha de fer per assajar a una de les sales de l’Estruch?

S’ha d’enviar una sol·licitud a través de la pàgina web de l’Estruch i adjuntar o presentar un projecte del treball que s’hi vol realitzar. D’aquesta manera es valora el projecte i es decideix si es dóna opció de residència i quin tipus de contrapartida es pot negociar amb la companyia com a intercanvi per la cessió dels espais gratuïtament com podria ser, per exemple, estrenar el seu muntatge al nostre teatre.

Us heu trobat amb projectes que no hagueu pogut acceptar?

Sí, perquè tots els projectes que ens han de presentar han de tenir un objectiu artístic. És per això que podem rebutjar un projecte que tingui fins privats o polítics, com podria ser la realització d’una festa, d’un sopar, xerrades, conferències... Això és feina dels centres cívics.

Creus que l’Estruch afavoreix la complicitat entre companyies amateurs i professionals?

Sí perquè hi conflueixen dos tipus de companyies, tot i que sovint en franges horàries diferents. Els matins tenim bàsicament companyies professionals i a les tardes o a les nits els amateurs. Tot i així es generen relacions perquè, per exemple, les companyies professionals poden tenir la necessitat de voler treballar amb uns perfils concrets i poden fer la demanda a través de l’Estruch perquè ja saben que hi ha gent amb ganes i experiència. Ja s’han produït casos així, i també al contrari. Companyies amateurs han tingut la sort de gaudir de la participació d’un professional que ha vist un assaig i ha volgut participar, o els ha donat la seva opinió. Penso que l’Estruch és una manera de conèixer gent relacionada amb l’art i per tant poder fer contactes. L'estruch és un espai que potencia les arts escèniques, no només de la nostra ciutat, sinó també de forma europea.

Tenir un espai com l’Estruch i que sigui gratuït és un gran avantatge. Tot i així encara hi ha molta gent que el desconeix. Quin creus que és el motiu?

Bé...potser és perquè és un concepte nou. A Espanya fa relativament poc que existeixen centres de creació, i no tots els centres funcionen de la mateixa manera. Alguns no són municipals, o sí que ho son i els fan pagar igualment unes taxes. Sovint els col·lectius artístics ja tenen els seus propis centres o espais d’assaig i ja no s’interessen per buscar-ne d’altres. I també, sent humils, podem pensar que no sabem difondre prou bé el que oferim i com ho oferim, ja que en el fons és un àmbit molt específic, tot centrat en les arts.

Des de fa pocs anys heu establert un vincle amb molts Instituts de la ciutat per tal d’apropar la cultura als joves. De què es tracta?

Doncs es tracta de donar la possibilitat als joves estudiants d’instituts on es realitzen majoritàriament batxillerats artístics o optatives d’arts o dansa, per tal d’oferir-los l’oportunitat de conèixer un treball en procés, veure un assaig per dins, dialogar amb els creadors, i tot dins d’un horari lectiu. Sobretot s’ha pogut fer gràcies a professors que s’han interessat en contactar amb nosaltres perquè donen importància a les arts. Això comporta que aquests alumnes es converteixin en públic potencial si la proposta els ha engrescat prou per venir-ho a veure. Llavors els oferim unes promocions, com per exemple 2x1, per tal que puguin venir a veure l’espectacle sencer dins la programació de l’Estruch.

Quin creus que és el futur de l’Estruch?

Està clar que el projecte inicial no està acabat, encara queda sòl del recinte per construir. Un dels objectius seria crear un espai per a creacions de circ o que requereixin un treball en alçada i espais diàfans. També s’ha parlat de tallers de la part tècnica de la creació artística, ja sigui des de tècnics de so, tècnics de llum, escenògrafs... I sobretot trobar una major projecció a l’exterior i una relació més estreta amb altres centres de creació per propiciar intercanvis d’artistes o d’espectacles.

Moltes gràcies.